Les catedrals dels vi són edificis modernistes, construïts sota límits de la Mancomunitat, que van representar tota una revolució pel que fa a la manera com es pot elaborar el vi. Molts encara segueixen actius després de més d’un segle, a les quals encara hi ha molt de qualitat. Algunes són a més, que tenen l’opció de ser visitades, i que l’enoturisme s’ha convertit en una manera ben original de descobrir aquests edificis històrics.

La denominació “catedral del vi” va ser utilitzada pel poeta Àngel Guimerà per primera vegada després de que visités el celler modernista de l’Espluga de Francolí. A principis del segle XX sobretot durant la segona dècada a partir de 1910, la construcció de celler arreu del territori català va ser molt activa, com a resposta a la crisi que havia generat la fil·loxera i a la major necessitat per part dels elaboradors de vi d’adaptar-se als nous mètodes de fer vi. I en tot aquest canvi, les Catedrals del vi hi van tenir un paper molt rellevant.

La llavor de les cooperatives es va diseminar arreu de Catalunya pero, en especial, a les comarques de Tarragona. I van ser justament aquestes cooperatives les principals impulsores de la creació d’una nova cultura del vi a Catalunya i de l’encàrrec de la construcció d’aquests edificis que encara avui dia son admirats per la seva funcionalitat i estètica.

Un inici de ruta el podriem trobar a la Conca de Barberà, una de les comarques on aquestes edificacions van proliferar d’una manera més extensa. El celler de l’Espluga de Francolí és l primer celler modernista de Catalunya Construït el 1913, és un dels primers cellers modernistes de Catalunya, obra de Pere Domènech, fill de Lluís Domènech i Montaner. Aquest espai consta de tres naus. Els contraforts, les columnes i les arcades interiors han estat reformades recentment, però mantenen el seu estil majestuós original. La façana també ha estat rehabilitada recentment.

Més al nord de la comarca, al poble de Barberà de la Conca trobem un altre exemple de catedral del vi, Celler Cooperatiu de Barberà de la Conca. Va ser declarada bé cultural d’interès nacional, en la categoria de monument històric, el 2002. Allà hi podem trobar una àrea de pernoctació per furgos, que obre de novembre a agost, ja que durant setembre i octubre s’hi realitza la verema i l’espai està ocupat per tota la maquinaria agrícola.

Una altra de les regions essencials per conèixer aquests edificis emblemàtics és la Terra Alta destaca enmig del seu paisatge rural dos autèntics referents del cooperativisme arquitectònica vinícola: els cellers cooperatius de Gandesa i el Pinell de Brai. Son dos grans exemples de la consolidació de l’arquitecte Cèsar Martinell com a referent indiscutible de l’arquitèctura vitivinícola del modernisme. El celler del Sindicat Agrícola del Pinell de Brai és, per a molts, la catedral del vi per excel·lència i és una de les obres mestres de l’arquitectura agrària catalana. D’altra banda l’edifici de la cooperativa de Gandesa es d’una singularitat molt especial i destaca pel seu color blanquinós de la façana externa i per tenir una planta estructural asimètrica.